Esteve Rovira

L'actor rep els aplaudiments, se'l veu i se'l coneix més, però el director fa possible el somni, t'ho dóna i desapareix en la foscor, com els mags ... He tingut el plaer d'estar en companyia d'Esteve Rovira, director de sèries de TV com Laberint d'ombres, El cor de la Ciutat, una de les sèries més longeves de TV3, Serrallonga, la llegenda d'un bandoler, entre altres .. “11/09/2000 Comença el Cor de la ciutat: Clara surt de la presó. El retrobament amb la família, els amics i... els que no són tan amics. Núria, la seva filla, ha de passar una prova de piano. Entretant, al barri passen coses. Tothom comença a enfrontar els seus problemes: La Laura i els anticossos de l'Agustí. El David i les seves mentides al Peris. La Montse i els seus problemes econòmics. La Clara i el rebuig. Els Vidal i la por a la Clara... El Quim i els seus sentiments per la Clara...”Ja fa temps que TV3 va apostar per la telenovel•la a l'hora del cafè. L'avantatge d' El cor de la ciutat, és que la gent es pot sentir reflectida amb les situacions i els personatges. Hi han temes molt diferents, i moltes seqüències per capítols. També destacaria la proximitat de les històries. Però, les vicissituds dels veïns de Sant Andreu que poblen El cor de la ciutat, tenen els dies contats. Ens hem assabentat que El cor ens dirà adéu el desembre. La nova telenovel•la diària de TV3, que a partir del 2010 substituirà El cor de la ciutat, tindrà com a protagonistes una família que regenta un restaurant en un poble mariner; una vila fictícia que els guionistes han anomenat Sant Climent. El serial, que es gravarà en diverses localitzacions del Maresme, tindrà un tractament d'imatge «molt cinematogràfic, propi d'una sèrie setmanal»,En Esteve Rovira va dirigir “Serrallonga, la llegenda del bandoler”El barri antic de Barcelona va ser l’escenari, del rodatge d'una sèrie sobre el llegendari bandoler Joan Sala, més conegut com a Serrallonga. Rodada en escenaris naturals de Barcelona i la comarca d'Osona. A més dels racons més antics de Barcelona, com ara la plaça de la Catedral, la plaça del Rei, el Castell de Montjuïc i el Palau Moja, l'equip de rodatge es va desplaçat a Tavertet, Santa Pau, Tiana, Dosrius, Castellar del Vallès i Moià per gravar les localitzacions. L'actor Isak Férriz interpreta a Serrallonga, en una ficció que compta també, entre els seus protagonistes, amb intèrprets molt coneguts del nostre panorama, com David Selvas, Olalla Escribano, Núria Gago, Bea Segura, Cristina Plazas, Francesc Lucchetti, Sergi Mateu, Mercedes Sampietro, Pep Anton Muñoz, Manel Barceló i molts més!!! No us perdeu aquesta interessant entrevista!!!




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

El actor recibe los aplausos, se le ve y se le conoce más, pero el director hace posible el sueño, te lo da y desaparece en la oscuridad, como los magos ... He tenido el placer de estar en compañía de Esteve Rovira, director de series de TV como Laberinto de sombras, El corazón de la Ciudad, una de las series más longevas de TV3, Serrallonga, la leyenda de un bandolero, entre otras .."11/09/2000 Empieza el Coro de la ciudad: Clara sale de la cárcel. El reencuentro con la familia, los amigos y. .. los que no son tan amigos. Nuria, su hija, debe pasar una prueba de piano. Entretanto, en el barrio pasan cosas. Todo el mundo empieza a enfrentar sus problemas: Laura y los anticuerpos de Agustí. David y sus mentiras al Peris. Montse y sus problemas económicos. Clara y el rechazo. Los Vidal y el miedo a Clara ... El Quim y sus sentimientos por Clara ... "Ya hace tiempo que TV3 apostó por la telenovela • a la hora del café. La ventaja de El cor de la ciutat, es que la gente se puede sentir reflejada con las situaciones y los personajes. Hay temas muy diferentes, y muchas secuencias por capítulos. También destacaría la proximidad de las historias. Pero las vicisitudes de los vecinos de Sant Andreu que pueblan El cor de la ciutat, tienen los días contados. Nos hemos enterado de que El cor nos dirá adiós en diciembre.La nueva telenovela diaria de TV3, que a partir de 2010 sustituirá El cor, tendrá como protagonistas a una familia que regenta un restaurante en un pueblo marinero, una ciudad ficticia que los guionistas han llamado Sant Climent. El serial, que se grabará en diversas localizaciones del Maresme, tendrá un tratamiento de imagen «muy cinematográfico, propio de una serie semanal».Esteve Rovira dirigió "Serrallonga, la leyenda del bandolero"El barrio antiguo de Barcelona fue el escenario del rodaje de una serie sobre el legendario bandolero Joan Sala, más conocido como Serrallonga. Rodada en escenarios naturales de Barcelona y la comarca de Osona. Además de los rincones más antiguos de Barcelona, como la plaza de la Catedral, la plaza del Rei, el Castillo de Montjuïc y el Palau Moja, el equipo de rodaje se ha desplazado en Tavertet, Santa Pau, Tiana, Dosrius, Castellar del Vallès y Moià para grabar las localizaciones.El actor Isak Férriz interpreta a Serrallonga, en una ficción que cuenta también, entre sus protagonistas, con intérpretes muy conocidos de nuestro panorama, como David Selvas, Olalla Escribano, Núria Gago, Bea Segura, Cristina Plazas, Francesc Lucchetti, Sergi Mateu , Mercedes Sampietro, Pep Anton Muñoz, Manel Barceló y muchos más!!!

13 de noviembre de 2009

Ferran Soriano

«Jo seré metge i tu, artista», li va dir a Ferran Soriano un dels seus companys del taller de planxa on treballava. Corria llavors l’any 1975, poc abans que l’escultor marxés a Roma amb una beca de sis mesos per formar-se. Ferran és un prestigiós i consolidat artista, conegut per l’escultura però també treballa amb pintura i gravat.
Ferran Soriano neix al barri de Les Corts de Barcelona el 1944 dins una família obrera i humil. Actualment viu a l’Hospitalet. Donat que el seu pare era planxista de professió aprèn ben aviat a dominar el modelatge de l’acer i comença a plantejar-te l’ofici com una expressió d’art centrat a l’escultura.
La primera obra de Ferran Soriano a Sant Boi, va ser «A Gaudí», un homenatge a l’arquitecte que podem trobar a la cruïlla entre la Ronda Sant Ramon, el carrer Pablo Picasso i el Camí del Llor.
Ferran Soriano es un dels artistes catalans mes internacional. Això ho confirmen, les diverses exposicions fetes a les principals capitals de l’art d’arreu el mon. Varies i reconegudes personalitats del món de l’art han descrits amb certesa l’obra del nostre artista. El llibre-catàleg “Ferran Soriano”, amb textos introductoris de Josep Maria Cadena, Gerard Xuriguera, Francesc Candel i altres autors catalans de reconegut prestigi dins el món de l’art i la cultura, fa un recorregut visual per tota l’obra artística de Ferran Soriano.
Te obres permanents a Bèlgica i Holanda i una gran quantitat d’obres públiques. A Barcelona en trobem tres: una al carrer Concili de Trento dedicada a Maria Aurèlia Capmany, una altra al carrer Muntanya i la tercera al Jardí de les Estàtues de La Masia del Barça. A l'Hospitalet cinc, entre les que destaca la cèlebre Vol de coloms. Altres escultures de Ferran són a Sant Pere de Ribes, Begues, Rubí i Sant Boi, entre molts d’altres.
L’escultura que Ferran Soriano delimita a l’espai: d’un cos, d’un objecte ens en mostra les parts del reflex, aquelles que ressalta la llum; les altres, les de les ombres que determinen la rotunditat d’allò ofert, l’escultor ens les deixa perquè el nostre pensament completi les sensacions. Ha esdevingut tota ella una tensió; ho fou des del bell inici, ho és ara encara més.
Exposa individualment, havent realitzat més de cent, essent les principals a: L'Hospitalet; Eivissa; Sevilla; Terrassa; Roma (Itàlia); Vilanova i la Geltrú; Esplugues, Martorell; Madrid; Tarragona; Logroño; Mallorca; Paris (França) ; Granollers; Figueres; Castelló de la Plana; Mataró, Sant Boi, New York (EUA), Vilassar de Mar; Selva de Mar; Perpinyà (França); Sant Sadurní, Moscou i Sant Petersburg (Rússia); Centelles, Sant Cugat; Girona; Vilafranca del Penedès; Sant Feliu de Guíxols; Wij bij Duurstede, Helmond i Amsterdam (Holanda); Collioure (França); Sant Esteve Sesrovires; Veurne i Izegem (Bèlgica), Chicago, Santa Perpètua de Mogoda; Bellpuig; Barcelona en múltiples ocasions, etc. Ha participat també en un gran nombre exposicions col • lectives des de 1969 a: Espanya, Europa i EEUU. Fins el 15 de Novembre, es pot visitar al centre d’Art de Can Castells de la nostra ciutat, l’exposició “Els meus homenatges”, que aplega una selecció d’obres realitzades en diferents moments per Ferran Soriano.




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

«Yo seré médico y tú, artista», le dijo a Ferran Soriano uno de sus compañeros del taller de planchado donde trabajaba. Corría entonces el año 1975, poco antes de que el escultor marchara a Roma con una beca de seis meses para formarse. Fernando es un prestigioso y consolidado artista, conocido por la escultura pero también trabaja con pintura y grabado. Ferran Soriano nace en el barrio de Les Corts de Barcelona en 1944 en una familia obrera y humilde. Actualmente vive en L'Hospitalet. Dado que su padre era chapistas de profesión aprende pronto a dominar el modelado del acero y comienza a plantearte el oficio como una expresión de arte centrado escultura.
La primera obra de Ferran Soriano en Sant Boi, fue "A Gaudí», un homenaje al arquitecto que podemos encontrar en el cruce entre la Ronda Sant Ramón, la calle Pablo Picasso y el Camí del Llor. Ferran Soriano es uno de los artistas catalanes más internacional. Esto lo confirman, las diversas exposiciones hechas en las principales capitales del arte de todo el mundo. Varias y reconocidas personalidades del mundo del arte han descritos con certeza la obra de nuestro artista. El libro-catálogo "Ferran Soriano", con textos introductorios de Josep Maria Cadena, Gerard Xuriguera, Francesc Candel y otros autores catalanes de reconocido prestigio dentro del mundo del arte y la cultura, hace un recorrido visual por toda la obra artística de Ferran Soriano. Tiene obras permanentes en Bélgica y Holanda y una gran cantidad de obras públicas. En Barcelona encontramos tres: una en la calle Concilio de Trento dedicada a Maria Aurèlia Capmany, otra en la calle Montaña y la tercera en el Jardín de las Estatuas de La Masía del Barça. En L'Hospitalet cinco, entre las que destaca la célebre Vol de Coloms. Otras esculturas de Fernando son en Sant Pere de Ribes, Begues, Rubí y Sant Boi, entre muchos otros.
La escultura que Ferran Soriano delimita el espacio: de un cuerpo, de un objeto nos muestra las partes del reflejo, aquellas que resalta la luz, las otras, las de las sombras que determinan la rotundidad de lo ofrecido, el escultor nos las deja porque nuestro pensamiento complete las sensaciones. Se ha convertido toda ella una tensión, lo fue desde el bello inicio, lo es ahora aún más.
Expone individualmente, habiendo realizado más de cien, siendo las principales en: L'Hospitalet, Ibiza, Sevilla, Terrassa; Roma (Italia); Vilanova i la Geltrú; Esplugues, Martorell, Madrid, Tarragona, Logroño, Mallorca, Paris (Francia) ; Granollers, Figueres, Castellón de la Plana, Mataró, Sant Boi, New York (EEUU), Vilassar de Mar, Selva de Mar; Perpignan (Francia); Sant Sadurní, Moscú y San Petersburgo (Rusia); Centelles, Sant Cugat; Girona, Vilafranca del Penedès, Sant Feliu de Guíxols; Wij bij Duurstede, Helmond y Amsterdam (Holanda); Collioure (Francia), Sant Esteve Sesrovires; Veurne y Izegem (Bélgica), Chicago (EE.UU.), Santa Perpètua de Mogoda; Bellpuig; Barcelona en múltiples ocasiones, etc. Ha participado también en un gran número exposiciones colectivas desde 1969 en: España, Europa y EEUU.
Hasta el 15 de Noviembre, se puede visitar el centro de Arte de Can Castells de nuestra ciudad, la exposición "Mis homenajes", que reúne una selección de obras realizadas en diferentes momentos por Ferran Soriano

4 de noviembre de 2009

Loren y Revil

Después de muchos años persiguiendo el éxito popular, el rap español ha conseguido lo que se proponía. Sin duda, el rap es algo más que música: cantan, escriben letras y deleitan de una forma especial. Buena prueba de ello son Loren y Revil, integrantes de Banda Ancha.
Loren empieza con el grupo fue Muerte Acústica (que más tarde pasaría a llamarse Magnatiz) allá por los años 96/97. Edita un LP en el 2004 “Proyecto del Mono”.
La trayectoria de SHUGA & LOREN empieza a mediados de 1996 con el grupo MUERTE ACUSTICA. Con esta formación empezó a rodar por los escenarios de media península. En 1999, bajo la denominación MAGNATIZ y con la entrada de DJ CHAVEZ, se graba el primer LP discográfico con él titulo A PUERTO bajo el sello BOA MUSIC.
Shuga & Loren han lanzado un EP titulado “SE ACABO EL ROMANTICISMO” donde han llevado y llevarán su directo por todo el estado español junto a BANDA ANCHA, una formación barcelonesa, creada en 2005 a partir de la idea de compartir escenario entre sus componentes, miembros de distintas formaciones musicales y unidos por un proyecto común. La principal característica de este grupo es la combinación de estilos (rap y r&b) y la utilización tanto de elementos tradicionales del hip hop (dj) como de instrumentos reales (percusión latina y saxo)
En poco más de un año, vemos a Loren en dos trabajos como el de Banda Ancha “Se acabó el romanticismo” y sus “Asuntos Pendientes”, que lanza a principios de 2009. Un proyecto que recopila algunas de las colaboraciones que ha hecho con grupos de diferentes puntos del país en los últimos meses.

Loren: Asuntos pendientes (Descargar maqueta)




Para escuchar la entrevista, click en el PLAY

Revil es un mc de Sant Boi, que empezó escuchando hip hop, por el 2002. Al año siguiente con sus amigos de toda la vida, decidieron formar el grupo Sinzensura.
Tras varios años siendo miembro del grupo Sinzensura y después de tres maquetas con ellos, varias colaboraciones y algunos conciertos, Revil se une al grupo Banda Ancha con el que sigue vinculado al mundo del Rap.
Después de contribuir en el disco “Se acabó el romanticismo” Revil saca al mercado “Estrategias”, su primera maqueta en solitario.
Vuelve con su segunda maqueta en solitario: "Terapia de choque". Este trabajo consta de 14 temas de lo más variado, desde el rap más íntimo al hardcore más enérgico, pasando por letras en clave de humor. En esta ocasión colaboran: Boitrico, Turbio, Loren, Cesar, Kate y Legión en la parte vocal. Dj renf y Dj D-Beam en los scratches y Oliztyle en el diseño de la portada. Una vez más su gran amigo Dj Loo es el creador de todas las bases y scratches y quien ha trabajado con él en todos y cada uno de estos temas.
Bien amigos, recordaros que lo mejor de estos artistas ya consagrados, es la capacidad de llevar al directo un magnífico trabajo. Os recomiendo que no os perdáis esta entrevista!!!

Revil: Terapia de choque
(Descargar maqueta)

24 de octubre de 2009

Fundació Kassumay

Kassumay és una fundació integrada per persones motivades pel desig de solidaritat i cooperació en el desenvolupament integral i sostenible de la regió de la Casamance, situada al sud del Senegal. La Fundació Kassumay vol atendre necessitats concretes mitjançant projectes puntuals en col•laboració amb el Centre de Promotion Agricole et Sociale de Diembéring (CPAS) ONGD implicada en el desenvolupament de la comunitat rural de la Casamance. La bona gestió i excel•lents resultats comprovats sobre el terreny i la confiança que ens mereixen les persones que des de fa anys hi treballen, amb el Christian Manga i el Josep J. Giménez al capdavant, els han compromès a donar suport a aquells projectes d'àmbit econòmic, social i cultural que estan desenvolupant al Senegal.

Què es el CPAS?
ONGD es va crear l'any 2000 amb la finalitat de preparar i executar i fer el seguiment de projectes dirigits a activitats de tipus productiu i de caràcter social i formatiu.
-GRANJA ESCOLA. Formació professional d'alumnes en agricultura, ramaderia i gestió d'explotacions agropecuàries.
-CENTRE D'EXPERIMENTACIÓ avaluació, prèvia a la seva implantació als pobles, de la viabilitat tècnica, mediambiental, financera i comercial de noves activitats productives.
-PILOTATGE D'ACTIVITATS PRODUCTIVES DEPARTAMENTALS COL•LECTIVES O PRIVADES
-ACTIVITATS PRODUCTIVES DIVERSES cria de pollastres i gallines, porcs, cabres, conills, ànecs, horticultura, arboricultura, fabricació de pinsos, etc.
-PENETRACIÓ EN ELS MERCATS REGIONALS subministraments a hotels restaurants i altres
-CONSULTORIA I PRESTACIÓ DE SERVEIS

PROJECTES DE LA Fundació Kassumay
- Implantació d'hortes femenines
- Potenciació de les activitats productives de les Associacions de Dones. (Comerç Just)
- Reconstrucció d'habitatges.
- Construcció d’instal•lacions d'aigua potable.
- Construcció i dotació d’instal•lacions sanitàries
- Construcció i dotació d’instal•lacions educatives.

Botiga solidaria
En els diferents viatges realitzats a la Casamance han adquirit articles d'artesania elaborats per diferents cooperatives com ”Femmes Ensemble” de Diembéring i la a l’Associació de Disminuïts Físics d'Oussouye. Els beneficis de la venda dels collars, brassalets, nines, estovalles, cistelleria, etc, repercuteixen directament en els artesans. Aquests productes els podreu comprar, de moment, a l’estand que Kassumay munta a la Fira de la Puríssima, al Mercat de Comerç Just, a la Teteria Namasté als Jardins de Can Castells, de Sant Boi de Llobregat, i a altres activitats populars en les que hi participen.

Que vol dir Kassumay?
Kassumay en el idioma dels diola, la gent del país, és una salutació que vol dir “la pau sigui amb tu”.






Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

Per visitar la web de Kassumay, premer Aquí

Kassumay es una fundación integrada por personas motivadas por el deseo de solidaridad y cooperación en el desarrollo integral y sostenible de la región de Casamance, situada al sur de Senegal. La Fundación Kassumay quiere atender necesidades concretas mediante proyectos puntuales en col • colaboración con el Centre de Promotion Agricole et Sociale de Diembéring (CPAs) ONGD implicada en el desarrollo de la comunidad rural de la Casamance. La buena gestión y excelentes resultados comprobados sobre el terreno y la confianza que nos merecen las personas que desde hace años trabajan, con Christian Manga y Josep J. Giménez al frente, les han comprometido a apoyar aquellos proyectos de ámbito económico, social y cultural que están desarrollando en Senegal.

¿Qué es el CPAS?
ONGD se creó en 2000 con la finalidad de preparar y ejecutar y hacer el seguimiento de proyectos dirigidos a actividades de tipo productivo y de carácter social y formativo.
-GRANJA ESCUELA. Formación profesional de alumnos en agricultura, ganadería y gestión de explotaciones agropecuarias.
-CENTRO DE EXPERIMENTACIÓN. Evaluación, previa a su implantación en los pueblos, de la viabilidad técnica, medioambiental, financiera y comercial de nuevas actividades productivas.
-PILOTAJE DE ACTIVIDADES PRODUCTIVAS DEPARTAMENTALES COLECTIVAS O PRIVADAS
-ACTIVIDADES PRODUCTIVAS DIVERSAS. Cría de pollos y gallinas, cerdos, cabras, conejos, patos, horticultura, arboricultura, fabricación de piensos, etc.
-PENETRACIÓN EN LOS MERCADOS REGIONALES. Suministros a hoteles restaurantes y otros
-CONSULTORÍA Y PRESTACIÓN DE SERVICIOS

PROYECTOS DE LA Fundación Kassumay
- Implantación de huertas femeninas
- Potenciación de las actividades productivas de las Asociaciones de Mujeres. (Comercio Justo)
- Reconstrucción de viviendas.
- Construcción de instalacions de agua potable.
- Construcción y dotación d'instalacions sanitarias
- Construcción y dotación d'instalacions educativas

Tienda solidaria
En los diferentes viajes realizados en la Casamance han adquirido artículos de artesanía elaborados por diferentes cooperativas como "Femmes Ensemble" de Diembéring y la Asociación de Disminuidos Físicos de Oussouye. Los beneficios de la venta de collares, brassalets, muñecas, manteles, cestería, etc, repercuten directamente en los artesanos. Estos productos los pueden comprar, de momento, en el stand que Kassumay monta en la Feria de la Purísima, en el Mercado de Comercio Justo, en la Teteria Namasté los Jardines de Can Castells de Sant Boi de Llobregat, y otras actividades populares en las que participan.

Que quiere decir Kassumay?
Kassumay en el idioma de los diola, la gente del país, es un saludo que significa "la paz sea contigo"

18 de octubre de 2009

Qui hi ha?

Qui hi ha? aporta una altra perspectiva a la música celta d’arrel irlandesa incorporant-hi elements mediterranis i d’aires experimentals psiquedèlics. Ofereixen un espectacle d’energètic directe, potent i madur, protagonitzat per un repertori propi farcit d’algunes versions de base celta acompanyat amb projeccions de The Poca Monta Company, autors de les l’estètica del grup i les vídeo creacions.
Qui hi ha? va presentar el seu primer disc (Qui hi ha?, auto editat, desembre 2006) a festivals de tot l’Estat, destacant-ne el XXIV Festival Internacional de Folk de Getxo (Biscaia), i el Sauga Folk’08 (Colindres, Cantàbria) i a d’altres de Catalunya, com el Vilanova FIMPT, la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca i el Festival Celta Irlandès El Féile, a la Sala Apolo de Barcelona, compartint escenari amb els dublinesos Kíla.
A finals de 2008 el grup va presentar el seu segon treball “Aquest llum per qui crema?” (auto editat, novembre 2008), amb un concert on hi participaren tots els col•laboradors del disc: un trio d’albokaris de Bilbao (en Dürum Dürum), la Coral Pedres Blanques de Sant Boi (a Suc de medusa), els vents de la Leg Lion Orquestra (a La Mosca) i d’en Sergio Ramos, ex percussionista d’Ojos de Brujo i membre de l’Orquestra àrab de Barcelona (a Pubilles en bikini) També els van acompanyar els The Poca Monta Company, autors de les projeccions que acompanyen als Qui hi ha? en els seus directes, aportant-hi una presència molt contemporània.
Qui hi ha? està format per:Ricard Ros: uilleann pipe, low whistle D i G, bouzuki, tin whistle D i acordió, Marta Barbero: violí, veu i efectes, Rubén Fajardo: guitarra acústica i mandolina italiana, Anna Ballo: teclat, Francesc Balsells: baix elèctric, Antonio Miranda: bodrhan, txapolina, palmes, shaker, Patxi Gallego: bateria, congues, djembé, palmes, txapolina, shaker, tinaja, pailas i efectes.




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

Web de Qui hi ha?

Qui hi ha? aporta otra perspectiva a la música celta de raíz irlandesa incorporando elementos mediterráneos y de aires experimentales psicodélicos. Ofrecen un espectáculo de enérgico directo, potente y maduro, protagonizado por un repertorio propio con algunas versiones de base celta, acompañado con las vídeo-creaciones de The Poca Monta Company, autores de las mismas y de la estética del grupo.
Qui hi ha? presentó su primer disco (Qui hi ha?, autoeditado, diciembre 2006) en festivales como el XXIV Festival Internacional de Folk de Getxo (Vizcaya), y el Sauga Folk’08 (Colindres, Cantabria) y en otros de Catalunya, como el Vilanova FIMPT, la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca y el Festival Celta Irlandès El Féile, en la Sala Apolo de Barcelona, compartiendo escenario con los dublineses Kíla.
A finales de 2008 el grupo presentó su segundo trabajo "Aquest llum per qui crema?" (autoeditado, noviembre 2008), en un concierto en el que partiparon todos los colaboradores del disco: un trio de albokaris de Bilbao (en Dürum Dürum), la Coral Pedres Blanques de Sant Boi (en Suc de medusa), los vientos de la Leg Lion Orquestra (en La Mosca) y Sergio Ramos, ex percusionista de Ojos de Brujo y miembro de la Orquesta árabe de Barcelona (en Pubilles en bikini). También los participaron The Poca Monta Company, autores de las proyecciones que acompañan a Qui hi ha? en sus directos, aportando una estética muy contemporánea.
Qui hi ha? està formado por:Ricard Ros: uilleann pipe, low whistle D y G, bouzuki, tin whistle D y acordeón, Marta Barbero: violín, voz y efectos, Rubén Fajardo: guitarra acústica y mandolina italiana, Anna Ballo: teclado, Francesc Balsells: bajo eléctrico, Antonio Miranda: bodrhan, txapolina, palmas, shaker, Patxi Gallego: batería, congas, djembé, palmas, txapolina, shaker, tinaja, pailas y efectos.

13 de octubre de 2009

Montserrat Mirabent

Avui hem estat en companyia d’una dona Santboiana, Montserrat Mirabent i Coll, Regidora Delegada de Cultura, Promoció del Turisme i Presidenta del Consell de Barri de Vinyets- Molí Vell de l’Ajuntament de Sant Boi. Una dona viatgera, que li agradava tot el que era estranger i va marxar a descobrir que passava fora... Va tornar a Sant Boi i es va dedicar al ensenyament.
La integració i participació dels ciutadans a l'oferta cultural d'un municipi es un tema clau de la seva gestió. Per tant en aquesta primera entrevista, he volgut conèixer de primera mà, quin es el referent dels santboians. Com participen en l’oferta cultural, la seva integració a la vida cultural, las properes propostes culturals, nous projectes... Hem parlat també del Altaveu, el Festival de la Música i la Cançó de Sant Boi de Llobregat. El pes específic dels noms propis, la vàlua dels autors de casa i una barreja de llengües, cultures, estètiques i sonoritats és la definició més característica d’aquest festival, un dels més locals i més universals alhora.
Ens hem deixat moltes coses en el tinter, el centre d’Art de Can Castells, el Arxiu Historic, les Biblioteques... per tant l’he invitat a una propera entrevista.
Montse, es una amant de les arts en general, cinema, teatre, dansa, música, pintura... Per conèixer la cultura del nostre municipi de la mà de Montse Mirabent, no us perdeu aquesta agreable entrevista.




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

Hoy hemos estado en compañía de una mujer Santboiana, Montserrat Mirabent i Coll, Concejala Delegada de Cultura, Promoción del Turismo y Presidenta del Consejo de Barrio de Vinyets-Molí Vell del Ayuntamiento de Sant Boi. Una mujer viajera, que le gustaba todo lo que era extranjero y se marchó a descubrir que pasaba fuera... Volvió a Sant Boi y se dedicó a la enseñanza. La integración y participación de los ciudadanos a la oferta cultural de nuestro municipio es un tema clave de su gestión. Por tanto en esta primera entrevista, he querido conocer de primera mano, cuál es el referente de los santboianos. Cómo participan en la oferta cultural, su integración en la vida cultural, las próximas propuestas culturales, nuevos proyectos ... Hemos hablado también del Altaveu, el Festival de la Música y la Canción de Sant Boi de Llobregat. El peso específico de los nombres propios, la valía de los autores de casa y una mezcla de lenguas, culturas, estéticas y sonoridades es la definición más característica de este festival, uno de los más locales y más universales a la vez. Nos hemos dejado muchas cosas, el Centre d’Art de Can Castell, el Archivo Historico, las Bibliotecas... por tanto la hemos invitado a una próxima entrevista.
Montse, es una amante de las artes en general, cine, teatro, danza, música, pintura ... Para conocer la cultura de nuestro municipio de la mano de Montse Mirabent, no os perdáis esta agradable entrevista!

29 de septiembre de 2009

Ana y Toni en las Americas

Fa uns tres mesos vaig tenir el plaer d'entrevistar a una encantadora parella Ana Peinado i Toni Vila. Els vaig conèixer a través del seu blog i tal com us vaig comentar llavors, vaig fer un increïble viatge amb ells. El seu bloc diu així: Ana i Toni a les Amèriques: "Benvinguts al nostre bloc, del qual farem el nostre diari de viatge, amb el qual podreu acompanyar-nos a aquesta aventura que emprendrem el dia 7 de Juny de 2008 i que ens portarà durant gairebé 6 mesos per molts dels racons que guarda el continent americà ... I de la mà d'ells, vam fer la primera part d'aquest viatge i avui anem a fer la segona.
Han viatjat per Cuba, Nicaragua, Costa Rica i Bolívia. A Bolívia hi ha el CAICC. Podem llegir en el seu blog: CAICC vol dir Centre de Suport Integral Carcerari i Comunitari. Aquest és el centre on estem treballant com a voluntaris seguint un horari mitjà flexible de 9 a 16h, i estarem en principi un mes, però pel que estem veient segur que ens quedarem més.
12/09/08... Aquesta setmana ha estat molt intensa. Hem fet tantes coses que no sé per on començar ... Avui, 12 de setembre, fa 14 anys que es va fundar el CAICC, així que, s'ha celebrat durant tota la setmana amb un munt d'activitats. El dilluns van batejar als que porten menys d'un any venint al centre, pensàvem que ens anàvem a salvar, però no, no vam tenir aquesta sort. El bateig va consistir en tirar-nos per sobre del cap cubs amb un líquid pudent, enganxós, que portava els següents ingredients: fang, enciam podrida, sorra, pells de papa, i més que no vam saber identificar...
Per seguir el meravellós viatge que van fer Anna i Toni i conèixer totes les seves experiències, no us perdeu aquesta entrevista. També podeu llegir tot el viatge en el seu blog.




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

Para visitar el blog de Ana y Toni, pulsar Aqui

Para visitar el blog del CAICC, pulsar Aqui

Hace unos tres meses tuve el placer de entrevistar a una encantadora pareja Ana Peinado y Toni Villa. Los conocí a través de su blog y tal como os comenté entonces, hice un increíble viaje con ellos. Su blog dice así:Ana y Toni en las Americas : “Bienvenidos a nuestro blog, del que haremos nuestro diario de viaje, con el cual podréis acompañarnos a esta aventura que emprenderemos el día 7 de Junio de 2008 y que nos llevará durante casi 6 meses por muchos de los rincones que guarda el continente americano….. Y de la mano de ellos, hicimos la primera parte de este viaje y hoy vamos a hacer la segunda. Han viajado por Cuba, Nicaragua, Costa Rica y Bolivia. En Bolivia se encuentra el CAICC. Podemos leer en su blog : CAICC Significa Centro de Apoyo Integral Carcelario y Comunitario. Este es el centro en donde estamos trabajando como voluntarios siguiendo un horario medio flexible de 9 a 16h, y estaremos en principio un mes, pero por lo que estamos viendo seguro que nos quedaremos más.12 de Septiembre… Esta semana ha sido harto de intensa, hartísimo. Hemos hecho tantas cosas que no sé por dónde empezar... Hoy, 12 de septiembre, hace 14 años que se fundó el CAICC, así que, se ha celebrado durante toda la semana con un montón de actividades. El lunes bautizaron a los que llevan menos de un año viniendo al centro, pensábamos que nos íbamos a salvar, pero no, no tuvimos esa suerte. El bautizo consistió en tirarnos por encima de la cabeza cubos con un líquido maloliente, pegajoso, que llevaba los siguientes ingredientes: barro, lechuga podrida, arena, pieles de papa, y más que no supimos identificar. Para seguir el maravilloso viaje que hicieron Ana y Toni y conocer todas sus experiencias, no os perdáis esta entrevista. También podeís leer todo el viaje en su blog.

22 de septiembre de 2009

Lourdes Escardivol

El mes de desembre de 1896 va tenir lloc la primera projecció cinematogràfica a Catalunya, concretament a Barcelona. El lloc escollit va ser la casa dels fotògrafs coneguts com Napoleón, ubicada al cor de la ciutat comtal: Les Rambles. Val a dir, que la primera projecció del invent dels germans Lumière s’havia fet a Madrid alguns mesos abans. El cinema a Catalunya però, va començar amb un interès merament científic i d’espectacle curiós.
Hem tingut l’oportunitat de veure al Hotel d’Entitats de la nostra vila, l’ Exposició "El Cinema a l'Ateneu Santboià (1917 - 1997). Hem parlat d’aquesta exposició, de cinema i molt més amb la Lourdes Escardivol, presidenta de l’Ateneu Santboià.
La història del cinema a Sant Boi va començar de la mà de l’empresari Joan Beltran l’any 1911, en un local situat al xamfrà de la Rambla amb la Plaça de l’Ajuntament. Aquella sala de cinema mut tenia, en els seus inicis, el nom de “CINEMA PATHE”, el qual va ser posteriorment el “CINEMA POPULAR”.Anys més tard, va ser adquirida per uns socis de l’Ateneu Familiar.
Més tard, es va començar a fer cine a l’Ateneu Familiar, a l’Ateneu Santboià, a Cal Ninyo (La machina) i al Centre Parroquial.
L’Ateneu Familiar va tenir dues sales que funcionaven simultàniament, mentre que l’Ateneu Santboià combinava les seves projeccions amb l’Ateneu Unió Cultural de la Colònia Güell. Una persona duia les pel·lícules d’un poble a l’altre, primer amb bicicleta, i després amb moto.
Passats uns anys, a Sant Boi es varen construir altres sales de cinema: El Cinema Gater (construït en els terrenys de l’antic edifici on havien estat les primeres sales i les escoles de l’Ateneu Santboià), i en altres barris com Casablanca i Ciutat Cooperativa. Tots van anar desapareixent de mica en mica, fins que no en va quedar ni un.
La dècada dels 50 va ser una època de creixement i de gran participació social, la qual cosa va portar molts beneficis a l'entitat, i va permetre que es pogués construir una nova sala de teatre i de cinema. La nova sala, una de les més grans de Catalunya.
La dècada dels 60 es va obrir d’una forma immillorable per l'Ateneu Santboià. La bonança econòmica i la plena ocupació de les sales i de la pista d’estiu permetia contractar, sense cap por d’arriscar diners, les orquestres més famoses per al ball, i s’estrenaven les millors pel·lícules de l’època, conjuntament amb els cinemes més importants de Barcelona. Tot això, i la competència "a mort" amb l'Ateneu Familiar, que tampoc es quedava enrere en les programacions, feia que, sense exagerar, a Sant Boi fos Festa Major tots els diumenges i totes les festes de l’any.
Aquella dècada va coincidir amb l’època d’or de Hollywood, doncs es van fer grans pel·lícules com “Allò que el Vent s’endugué”, “Ben Hur”, “Els Deu Manaments”, etc. Totes van tenir un gran taquillatge, i omplien la sala gran de gom a gom, sessió rere sessió. Els maquinistes i els operadors de cabina de l’època eren en Pasqual Vedri, en Rafael Fau, i en Francesc Rovira. Amb tots aquells èxits, tant del cinema com del ball, l'Ateneu es va convertir en una màquina de fer diners, i el seu prestigi arribà a tota la comarca.
Durant la dècada dels 80, encara es compraren unes noves màquines per fer cine en Superpanavisió, les quals admetien, tant les pel·lícules clàssiques de 35mm, com les de 70mm. Atès el volum de les noves pel·lícules de 70mm, ben aviat van deixar d’utilitzar-ne, i actualment només es fan servir en cinemes com l’Imax Port Vell de Barcelona. A partir dels anys 80 els cinemes van anar de baixa, i l’Ateneu Santboià va començar també la seva davallada, fins arribar a la situació actual.
A mes de parlar de cinema i de l’Ateneu Santboià, hem fet una passejada en el temps de la ma de Lourdes Escardivol a través del seu bloc THEMIS. Aquet bloc, pretén posar a l’abast de tothom documents, imatges, històries i testimonis del nostre passat més recent. A poc a poc, sense pressa, anirà buidant els racons i refrescant les memòries, perquè només d’aquesta manera es podrà evitar que la pols, la incúria i l’oblit ho anihilin tot.




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

No deixeu de passejar pel seu bloc THEMIS

Fotografíes : Lourdes Escardívol al Hotel d'Entitats a l'Exposició El cinéma a l'Ateneu Santboià.
Lourdes Escardivol amb els seus pares, a la plaça de l'Ajuntament.


El mes de diciembre de 1896, tuvo lugar la primera proyección cinematográfica en Cataluña, concretamente en Barcelona. El lugar escogido fue la casa de los fotógrafos conocidos como Napoleón, ubicada en el corazón de la ciudad condal: Las Ramblas. Vale decir, que la primera proyección del invento de los hermanos Lumière se había hecho en Madrid algunos meses antes. No obstante, el cine en Cataluña , comenzó con un interés meramente científico y de espectáculo curioso. Hemos tenido la oportunidad de ver en el Hotel d'Entitats de nuestra villa, la Exposición "El Cine en el Ateneu Santboià (1917 - 1997). Hemos hablado de esta exposición, de cine y mucho más con la Lourdes Escardívol , presidenta del Ateneu Santboià. La historia del cine en Sant Boi comenzó de la mano del empresario Joan Beltrán el año 1911, en un local situado en el chaflán de la Rambla con la plaza del ayuntamiento. Aquella sala de cine mudo tenía, en sus inicios, el nombre de "CINE Pathé", el cual fue posteriormente el "CINE POPULAR". Años más tarde, fue adquirida por unos socios del Ateneo Familiar. Más tarde, se empezó a hacer cine Ateneu Familiar, Ateneu Santboià, en Cal Ninyo (La machina) y el Centro Parroquial.
El Ateneo Familiar tuvo dos salas que funcionaban simultáneamente, mientras que el Ateneo Santboià combinaba sus proyecciones con el Ateneo Unión Cultural de la Colònia Güell. Una persona llevaba las películas de un pueblo a otro, primero en bicicleta, y después en moto. Pasados unos años, en Sant Boi se construyeron otras salas de cine: El Cine Gater (construido en los terrenos del antiguo edificio donde habían sido las primeras salas y las escuelas del Ateneo Santboià), y en otros barrios como Casablanca y Ciudad Cooperativa.
La década de los 50 fue una época de crecimiento y de gran participación social, lo que trajo muchos beneficios a la entidad, y permitió que se pudiera construir una nueva sala de teatro y de cine. La nueva sala, una de las más grandes de Cataluña.
La década de los 60 se abrió de una forma inmejorable para el Ateneo Santboià. La bonanza económica y la plena ocupación de las salas y de la pista de verano permitía contratar, sin miedo de arriesgar dinero, las orquestas más famosas para el baile i se estrenaban las mejores películas de la época, conjuntamente con los cines más importantes de Barcelona. Todo esto, y la competencia "a muerte" con el Ateneo Familiar, que tampoco se quedaba atrás en las programaciones, hacía que, sin exagerar, en Sant Boi fuera Fiesta Mayor todos los domingos y todas las fiestas del año.
Esa década coincidió con la época de oro de Hollywood, pues se hicieron grandes películas como "Lo que el Viento se llevó", "Ben Hur", "Los Diez Mandamientos", etc. Todas tuvieron un gran taquillaje, y llenaban la sala grande hasta los topes, sesión tras sesión. Los maquinistas y los operadores de cabina de la época eran Pasqual Vedra, Rafael Fau, y Francesc Rovira. Con todos aquellos éxitos, tanto del cine como del baile, el Ateneu se convirtió en una máquina de hacer dinero, y su prestigio llegó a toda la comarca.
Durante la década de los 80, aún se compraron unas nuevas máquinas para hacer cine en Superpanavisió, que admitían tanto las películas clásicas de 35mm, como las de 70mm. Dado el volumen de las nuevas películas de 70mm, pronto dejaron de utilizar por separado, y actualmente sólo se utilizan en cines como el Imax Port Vell de Barcelona. A partir de los años 80 los cines fueron de baja, y Ateneu Santboià empezó también su descenso, hasta llegar a la situación actual.
Además de hablar de cine y del Ateneo Santboià, hemos hecho un paseo en el tiempo de la mano de Lourdes Escardívol a través de su blog THEMIS. Este blog, pretende poner al alcance de todos nosotros, documentos, imágenes, historias y testimonios de nuestro pasado más reciente. Poco a poco, sin prisa, irá vaciando los rincones y refrescando las memorias, porque sólo de esta manera se podrá evitar que el polvo, la incuria y el olvido lo aniquile todo.

13 de julio de 2009

Divinas, Companyia Artística

He tingut la companyia de tres dones, divines, amb una gran capacitat per a l'espectacle. Canten, ballen, actuen i fan claqué. Capaços de crear un món fantàstic, on tot és possible, fins i tot el que no és possible, transmeten frescor i alegria. Elles son Carla Móra, Marta Móra i Irene Ruiz. Las Divinas!!! Les seves tres components provenen de diferents disciplines artístiques i han format part d’altres projectes com ara música moderna, grups a capella, teatre musical, tallers i espectacles infantils, dansa contemporània, i espectacles.
Irene cursa els seus estudis musicals, fen els examens al Conservatori Superior de Música de Barcelona i al Conservatori Professional de Sabadell. També estudia Cant amb el professor Jorge Sirena. Estudia tècnica de claqué i improvisació.
Els primers passos de la Carla, van anar cap la dansa clàssica i solfeig a l’Estudi de Dansa Sinera d’Arenys de Mar. Fa els exàmens de la Royal Academy of Dancing de Londres. Mes tard, estudia dansa contemporània a l’acadèmia Àrea, espai de dansa i creació de Barcelona. Estudia claqué al taller de la companyia Tapeplas de Barcelona.
Marta, es forma en dansa clàssica a l'estudi de dansa Sinera d'Arenys de Mar. Exàmens de la Royal Academy of Dancing fins a 8è. Estudia dansa estil jazz, contemporània i claqué, completant la seva formació a diverses escoles de Barcelona. Estudia solfeig a l'Aula de Músics del Liceu. Estudia cant amb Sandra Ortega, Mònica Samit i Sussana Crespo. També es ballarina de claqué....S’estrenen com a companyia l’octubre de 2004 amb Tapgea, un espectacle infantil que els obre les portes a una gira per varis teatres municipals de les Illes Balears, el febrer de 2005, i a diversos teatres i escoles de Catalunya..El desembre de 2004 Divinas descobreix les Andrew’s Sisters i s’hi inspiren per crear un concert-espectacle amb músics en directe. Comencen amb un quintet de músics de Neo-swing: neix llavors Divinas meet Down Home. Actuen durant gairebé dos anys en festivals i festes majors de municipis d'arreu de Catalunya, així com també al Centre Cultural de Caja Madrid a Barcelona)Així, el gener de 2007 comencen a fer un treball de recerca de tot un equip de persones per poder dur a terme el nou projecte: Sing! Sing! Sing!. Nous músics (D’Band), nous temes, guió, direcció, vestuari, escenografia, disseny d’il•luminació i de so...El juliol de 2008 actuen al programa 600 del ‘Hola Barcelona’ de BTV cantant a capella un tema en directe. El gener de 2009 actuen al programa 1000 dels ‘Matins de TV3’ des del Gran Teatre del Liceu interpretant el tema ‘Sing, sing, sing’ en directe amb tota la D’Band. I el març apareixen a l’estrena del programa ‘Ànima’ del canal 33, cantant en directe el tema ‘Boogie woogie bugle boy’ a capella.El gener d’aquet any comencen amb la creació i producció del seu nou espectacle Chocolat, un concert teatral de música de la primera meitat de s. XX amb 3 actrius-cantants i un pianista. Amb tots vosaltres, Les divines!!

Divinas & D'Band en YouTube : No os perdaís el vídeo. Pulsar Aquí




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

He tenido la compañía de tres mujeres, divinas, con una gran capacidad para el espectáculo. Cantan, bailan, actúan y hacen claqué. Capaces de crear un mundo fantástico, donde todo es posible, incluso el que no es posible, transmiten frescura y alegría. Ellas son Carla Mora, Marta Mora e Irene Ruiz. Las Divinas!!! Sus tres componentes provienen de diferentes disciplinas artísticas y han formado parte de otros proyectos como por ejemplo música moderna, grupos a capela, teatro musical, talleres y espectáculos infantiles, danza contemporánea, y espectáculos. Irene cursa sus estudios musicales, fen els examens al Conservatorio Superior de Música de Barcelona y al Conservatorio Profesional de Sabadell. También estudia Canto con el profesor Jorge Sirena. Estudia técnica de claqué e improvisación. Los primeros pasos de Carla, fueron encaminados hacia la danza clásica en el Estudio de Danza Sinera de Arenys de Mar. Hace los exámenes de la Royal Academy ofoff Dancing de Londres. Más tarde, estudia danza contemporánea en la academia Área, espacio de danza y creación de Barcelona. Estudia claqué al taller de la compañía Tapeplas de Barcelona. Marta, se forma en danza clásica en el estudio de danza Sinera de Arenys de Mar. Hizo los éxamenes en la Royal Academy of Dancing hasta 8è. Estudia danza estilo jazz, contemporánea y claqué, completando su formación en varias escuelas de Barcelona. Estudia solfeo en el Aula de Músicos del Liceo. Estudia canto con Sandra Ortega, Mònica Samit y Sussana Crespo. También es bailarina de claqué.... Se estrenan como compañía en octubre de 2004 con Tapgea, un espectáculo infantil que les abrió las puertas a una gira por varios teatros municipales de las Islas Baleares, en febrero de 2005, y a varios teatros y escuelas de Cataluña. En diciembre de 2004 Divinas descubren a las Andrew's Sisters y se inspiran por crear un concierto-espectáculo con músicos en directo. Empiezan con un quintet de músicos de Neo-swing: nace entonces Divinas meet Down Hombre. Actúan durante casi dos años en festivales y fiestas mayores de municipios de todas partes de Catalunya, así como también al Centro Cultural de Caja Madrid en Barcelona) Así, el enero de 2007 empiezan a hacer un trabajo de búsqueda de todo un equipo de personas para llevar a término el nuevo proyecto: Sing! Sing! Sing!. Nuevos músicos (D'Band), nuevos temas, guión, dirección, vestuario, escenografía, diseño de iluminación y de sonido... El julio de 2008 actúan al programa 600 del "Hola Barcelona" de BTV cantantdo a capela un tema en directo. El enero de 2009 actúan al programa 1000 de las "Mañanas de TV3" desde el Gran Teatro del Liceo interpretando el tema "Sing, sing, sing" en directo con toda la D'Band. Y el marzo aparecen en el estreno del programa "Alma" del canal 33, cantando en directo el tema "Boogie woogie bugle boy" a capela. En enero de este año han empezado con la creación y producción de un nuevo espectáculo "Chocolat", un concierto teatral de música de la primera mitad de s. XX con 3 actrices-cantantes y un pianista. Con todos vosotros, Las divinas!!
Fotografias de Roger Llonch.

26 de junio de 2009

Eduard Lorente

El nostre convidat d'avui passa més temps a l'aigua, que a terra. Fill de Sant Boi, va néixer un 24 de maig de 1977. És un nedador d'estil lliure, que va competir en dos Jocs Olímpics consecutius representant a Espanya: els Jocs Olímpics de Sidney 2000 i els d'Atenes 2004.
El 7 de desembre de 2006, Eduard Lorente va aturar el crono en 21’’53 a la final dels 50 lliures a l’Europeu en piscina adobi d'Hèlsinki, que va ser un nou rècord d’Espanya de la distància i que el va servir per licitar al calaix més alt del podi de la competició. D’aquesta forma, Lorente va aconseguir signar l’èxit esportiu més important de la història del CN Sant Andreu a Finlàndia.
Cada any l’Ajuntament de Sant Boi atorga els premis Ciutat de Sant Boi a persones, iniciatives i organitzacions que han contribuït a promoure la solidaritat, la igualtat, la cultura, la pau i el progrés de la societat. Aquest any l’han atorgat el Premi de l’Esport.
Aquest any es retira i creiem que serà difícil trobar un successor de l’Eduard.




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

Nuestro invitado de hoy pasa más tiempo en el agua, que en tierra. Nació en Sant Boi un 24 de mayo de 1977. Es un nadador de estilo libre, que compitió en dos Juegos Olímpicos consecutivos representando a España: los Juegos Olímpicos de Sidney 2000 y los de Atenas 2004. El 7 de diciembre de 2006, Eduard Lorente paró el crono en 21'53 en la final de los 50 libres en Europa en piscina abono de Helsinki, que fue un nuevo récord de España de la distancia y que lo para licitar el cajón más alto del podio de la competición. De esta forma, Lorente logró firmar el éxito deportivo más importante de la historia del CN Sant Andreu en Finlandia. Cada año el Ayuntamiento de Sant Boi otorga los premios Ciutat de Sant Boi a personas, iniciativas y organizaciones que han contribuido a promover la solidaridad, la igualdad, la cultura, la paz y el progreso de la sociedad. Este año le han otorgado el Premio del Deporte. Este año se retira y creemos que será difícil encontrar un sucesor de Eduard.

15 de junio de 2009

 
En companyia - Programa de entrevistas Paky Lopez Radio Sant Boi