Divinas, Companyia Artística

He tingut la companyia de tres dones, divines, amb una gran capacitat per a l'espectacle. Canten, ballen, actuen i fan claqué. Capaços de crear un món fantàstic, on tot és possible, fins i tot el que no és possible, transmeten frescor i alegria. Elles son Carla Móra, Marta Móra i Irene Ruiz. Las Divinas!!! Les seves tres components provenen de diferents disciplines artístiques i han format part d’altres projectes com ara música moderna, grups a capella, teatre musical, tallers i espectacles infantils, dansa contemporània, i espectacles.
Irene cursa els seus estudis musicals, fen els examens al Conservatori Superior de Música de Barcelona i al Conservatori Professional de Sabadell. També estudia Cant amb el professor Jorge Sirena. Estudia tècnica de claqué i improvisació.
Els primers passos de la Carla, van anar cap la dansa clàssica i solfeig a l’Estudi de Dansa Sinera d’Arenys de Mar. Fa els exàmens de la Royal Academy of Dancing de Londres. Mes tard, estudia dansa contemporània a l’acadèmia Àrea, espai de dansa i creació de Barcelona. Estudia claqué al taller de la companyia Tapeplas de Barcelona.
Marta, es forma en dansa clàssica a l'estudi de dansa Sinera d'Arenys de Mar. Exàmens de la Royal Academy of Dancing fins a 8è. Estudia dansa estil jazz, contemporània i claqué, completant la seva formació a diverses escoles de Barcelona. Estudia solfeig a l'Aula de Músics del Liceu. Estudia cant amb Sandra Ortega, Mònica Samit i Sussana Crespo. També es ballarina de claqué....S’estrenen com a companyia l’octubre de 2004 amb Tapgea, un espectacle infantil que els obre les portes a una gira per varis teatres municipals de les Illes Balears, el febrer de 2005, i a diversos teatres i escoles de Catalunya..El desembre de 2004 Divinas descobreix les Andrew’s Sisters i s’hi inspiren per crear un concert-espectacle amb músics en directe. Comencen amb un quintet de músics de Neo-swing: neix llavors Divinas meet Down Home. Actuen durant gairebé dos anys en festivals i festes majors de municipis d'arreu de Catalunya, així com també al Centre Cultural de Caja Madrid a Barcelona)Així, el gener de 2007 comencen a fer un treball de recerca de tot un equip de persones per poder dur a terme el nou projecte: Sing! Sing! Sing!. Nous músics (D’Band), nous temes, guió, direcció, vestuari, escenografia, disseny d’il•luminació i de so...El juliol de 2008 actuen al programa 600 del ‘Hola Barcelona’ de BTV cantant a capella un tema en directe. El gener de 2009 actuen al programa 1000 dels ‘Matins de TV3’ des del Gran Teatre del Liceu interpretant el tema ‘Sing, sing, sing’ en directe amb tota la D’Band. I el març apareixen a l’estrena del programa ‘Ànima’ del canal 33, cantant en directe el tema ‘Boogie woogie bugle boy’ a capella.El gener d’aquet any comencen amb la creació i producció del seu nou espectacle Chocolat, un concert teatral de música de la primera meitat de s. XX amb 3 actrius-cantants i un pianista. Amb tots vosaltres, Les divines!!

Divinas & D'Band en YouTube : No os perdaís el vídeo. Pulsar Aquí




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

He tenido la compañía de tres mujeres, divinas, con una gran capacidad para el espectáculo. Cantan, bailan, actúan y hacen claqué. Capaces de crear un mundo fantástico, donde todo es posible, incluso el que no es posible, transmiten frescura y alegría. Ellas son Carla Mora, Marta Mora e Irene Ruiz. Las Divinas!!! Sus tres componentes provienen de diferentes disciplinas artísticas y han formado parte de otros proyectos como por ejemplo música moderna, grupos a capela, teatro musical, talleres y espectáculos infantiles, danza contemporánea, y espectáculos. Irene cursa sus estudios musicales, fen els examens al Conservatorio Superior de Música de Barcelona y al Conservatorio Profesional de Sabadell. También estudia Canto con el profesor Jorge Sirena. Estudia técnica de claqué e improvisación. Los primeros pasos de Carla, fueron encaminados hacia la danza clásica en el Estudio de Danza Sinera de Arenys de Mar. Hace los exámenes de la Royal Academy ofoff Dancing de Londres. Más tarde, estudia danza contemporánea en la academia Área, espacio de danza y creación de Barcelona. Estudia claqué al taller de la compañía Tapeplas de Barcelona. Marta, se forma en danza clásica en el estudio de danza Sinera de Arenys de Mar. Hizo los éxamenes en la Royal Academy of Dancing hasta 8è. Estudia danza estilo jazz, contemporánea y claqué, completando su formación en varias escuelas de Barcelona. Estudia solfeo en el Aula de Músicos del Liceo. Estudia canto con Sandra Ortega, Mònica Samit y Sussana Crespo. También es bailarina de claqué.... Se estrenan como compañía en octubre de 2004 con Tapgea, un espectáculo infantil que les abrió las puertas a una gira por varios teatros municipales de las Islas Baleares, en febrero de 2005, y a varios teatros y escuelas de Cataluña. En diciembre de 2004 Divinas descubren a las Andrew's Sisters y se inspiran por crear un concierto-espectáculo con músicos en directo. Empiezan con un quintet de músicos de Neo-swing: nace entonces Divinas meet Down Hombre. Actúan durante casi dos años en festivales y fiestas mayores de municipios de todas partes de Catalunya, así como también al Centro Cultural de Caja Madrid en Barcelona) Así, el enero de 2007 empiezan a hacer un trabajo de búsqueda de todo un equipo de personas para llevar a término el nuevo proyecto: Sing! Sing! Sing!. Nuevos músicos (D'Band), nuevos temas, guión, dirección, vestuario, escenografía, diseño de iluminación y de sonido... El julio de 2008 actúan al programa 600 del "Hola Barcelona" de BTV cantantdo a capela un tema en directo. El enero de 2009 actúan al programa 1000 de las "Mañanas de TV3" desde el Gran Teatro del Liceo interpretando el tema "Sing, sing, sing" en directo con toda la D'Band. Y el marzo aparecen en el estreno del programa "Alma" del canal 33, cantando en directo el tema "Boogie woogie bugle boy" a capela. En enero de este año han empezado con la creación y producción de un nuevo espectáculo "Chocolat", un concierto teatral de música de la primera mitad de s. XX con 3 actrices-cantantes y un pianista. Con todos vosotros, Las divinas!!
Fotografias de Roger Llonch.

26 de junio de 2009

Eduard Lorente

El nostre convidat d'avui passa més temps a l'aigua, que a terra. Fill de Sant Boi, va néixer un 24 de maig de 1977. És un nedador d'estil lliure, que va competir en dos Jocs Olímpics consecutius representant a Espanya: els Jocs Olímpics de Sidney 2000 i els d'Atenes 2004.
El 7 de desembre de 2006, Eduard Lorente va aturar el crono en 21’’53 a la final dels 50 lliures a l’Europeu en piscina adobi d'Hèlsinki, que va ser un nou rècord d’Espanya de la distància i que el va servir per licitar al calaix més alt del podi de la competició. D’aquesta forma, Lorente va aconseguir signar l’èxit esportiu més important de la història del CN Sant Andreu a Finlàndia.
Cada any l’Ajuntament de Sant Boi atorga els premis Ciutat de Sant Boi a persones, iniciatives i organitzacions que han contribuït a promoure la solidaritat, la igualtat, la cultura, la pau i el progrés de la societat. Aquest any l’han atorgat el Premi de l’Esport.
Aquest any es retira i creiem que serà difícil trobar un successor de l’Eduard.




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

Nuestro invitado de hoy pasa más tiempo en el agua, que en tierra. Nació en Sant Boi un 24 de mayo de 1977. Es un nadador de estilo libre, que compitió en dos Juegos Olímpicos consecutivos representando a España: los Juegos Olímpicos de Sidney 2000 y los de Atenas 2004. El 7 de diciembre de 2006, Eduard Lorente paró el crono en 21'53 en la final de los 50 libres en Europa en piscina abono de Helsinki, que fue un nuevo récord de España de la distancia y que lo para licitar el cajón más alto del podio de la competición. De esta forma, Lorente logró firmar el éxito deportivo más importante de la historia del CN Sant Andreu en Finlandia. Cada año el Ayuntamiento de Sant Boi otorga los premios Ciutat de Sant Boi a personas, iniciativas y organizaciones que han contribuido a promover la solidaridad, la igualdad, la cultura, la paz y el progreso de la sociedad. Este año le han otorgado el Premio del Deporte. Este año se retira y creemos que será difícil encontrar un sucesor de Eduard.

15 de junio de 2009

Antonio Morales "Chiclanita"

No hi ha res més bell que uns acords, esquinçats, suaus, precisos. Amb ells el meu cor reviu buscant el somriure de qui escolta el seu so ... Et arrullare en aquests acords perduts ... veuré reflectit el so dels meus acords a la brillantor dels teus ulls ... Ella és la intèrpret dels meus sentiments. Ella m'ajuda a buscar un nom per dedicar els meus petons i les meves poesies. La meva companya en moments difícils. La meva alegria en moments de dita. Ella és amb la que comparteixo els meus sentiments. La meva amiga, la meva companya de viatge ... Ella és la meva guitarra!
Hem tingut el plaer de rebre la visita d'un excel lent guitarrista Antonio Morales, Chiclanita! Antonio comença a tocar i cantar des de molt jove. Amb tretze anys es compra la primera guitarra i als 15 anys va formar el seu primer grup "Els rumberos de Chiclana". El seu amor per la guitarra, fa que mai més deixer de tocar i comprondre magníficas canços.
Antonio arriba a Sant Boi l'any 1977. A dia d'avui, el seu cor està dividit entre Chiclana i Sant Boi a parts iguals. Des de gener del 1992 a octubre del 1994, se li va poder sentir per les ones d'aquesta emissora amb el programa "Contigo en la distància".
Pert tots els amants de la guitarra, per tot el qui vulgui aprendre a tocar-la de la má d'Antonio, us podeu acostar al Casal de Barri de Marianao de Sant Boi.
Diu que no és poeta, que aquesta paraula és molt gran. Però és impossible no ser-ho per tocar i cantar com ell ho fa.
"En mi colina de sueños"... En el seu turó podem llegir ... Seiem cors amics, i parlem de l'amor, de música, de poesia. Compartim sentiments de les coses de la vida, amb una mica de nostàlgia, i molta alegria ....




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

No hay nada más bello que unos acordes, rasgados, suaves, precisos. Con ellos mi corazón revive buscando la sonrisa de quién escucha su sonido… Te arrullare en estos acordes perdidos… Veré reflejado el sonido de mis acordes en el brillo de tus ojos… Ella es la intérprete de mis sentimientos. Ella me ayuda a buscar un nombre para dedicarle mis besos y mis poesías. Mi compañera en momentos difíciles… Mi alegría en momentos de dicha… Ella es con la que sueño, con la que comparto mis sentimientos. Mi amiga, mi compañera de viaje… Ella es mi guitarra!
Hemos tenido el placer de recibir la visita de un excelente guitarrista Antonio Morales, Chiclanita!!!
Antonio empieza a tocar y cantar desde muy joven. Con trece años se compra su primera guitarra y a los 15 años formo su primer grupo “Los rumberos de Chiclana”. Su amor por la guitarra, hace que nunca más deje de tocarla.
Antonio llega a Sant Boi en el año 1977. A día de hoy, su corazón está dividido entre Chiclana y Sant Boi a partes iguales.
Desde Enero del 1.992 a Octubre del 1.994, se le pudo oír por las ondas de esta emisora con el programa “Contigo en la distancia”.
Para todos los amantes de la guitarra, para todos los que queraís aprender a tocarla, os podeís acercar al casal de Barri de Marianao, donde Antonio imparte clases.
Antonio dice que no es poeta, que esa palabra es muy grande. Pero es imposible no serlo para tocar y cantar como él lo hace.
“En mi colina sueños”. En su colina podemos leer...
Nos sentamos corazones amigos, y hablamos del amor, de música, de poesía. Compartimos sentimientos de las cosas de la vida, con un poquito de nostalgia, y un derroche de alegría….

8 de junio de 2009

Pepe Guevara

Els centres cívics i els Casals de barri són equipaments socials que es dediquen a activitats culturals, artístiques, d'esbarjo per a totes les edats ... En ells podem trobar tallers que us ajudaran a conèixer més a fons una especialitat que ens interessi; espais en què es realitzen activitats com música, dansa, teatre, exposicions i moltes altres propostes. He pogut parlar d'aquest tema i molt més, amb Pepe Guevara, Tècnic de Participació i proximitat del casal de Barri de Marianao de Sant Boi. Pepe Guevara ha treballat com a animador sociocultural, monitor de colònies, treballador social ...
Va arribar a Sant Boi fa anys, com coordinador del casal de Joves de Marianao. Va estar sis anys com a Director del Casal de Barri de Camps Blancs i onze anys al Casal Barri Ciutat Cooperativa Molí Nou.
No hi ha dubte que un Casal o centre cívic és un organisme vivent, un ésser viu, un espai que es desenvolupa, que creix, que evoluciona en funció del moviment intern. Parlem de les Associacions i els Tallers que es fan dins dels Casals. Al casal de Marianao podem trobar activitats com Llenguatge de signes de l'Associació ADISFI. També podem trobar al col•lectiu “Tots som santboians”. La asociació ARAMIS. Gimnàstica per a la tercera edat, Ball per a la Gent Gran. Normalització Lingüística ens ofereix classes de català. L'escola d'Escacs. L'associació "Dones" ens ofereixen classes d'anglès, Manualitats, Pintura, Teatre, Punt de creu, Puntes de coixí, Relaxació, Sevillanes, etc ... Podeu aprendre Guitarra de la mà d'Antonio Morales "Chiclanita". L'Agrupació Fotogràfica AFOBOI ens ofereix classes de fotografia, concursos, etc ... També trobem classes de Ioga, Tai-txi. Podeu cantar en la Coral, fer taller de Poesia, Dansa del ventre, ...
Un barri viu, és un barri on la gent es mou, on la gent es preocupa per les coses que van més enllà de les parets de casa seva. Un barri és la capacitat que té la gent per entendre i per viure en la quotidianitat. Si voleu conèixer una mica més el barri de Marianao i a Pepe Guevara, us convido a escoltar aquesta entrevista.




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

Los centros cívicos y los Casals de barri son equipamientos sociales que se dedican a actividades culturales, artísticas, de recreo para todas las edades... En ellos podemos encontrar talleres que os ayudarán a conocer más a fondo una especialidad que nos interese; espacios en los que se realizan actividades como música, danza, teatro, exposiciones y otras muchas propuestas. He podido hablar de este tema con Pepe Guevara, Técnic de Participació i proximitat del casal de Barri de Marianao de Sant Boi.
Pepe Guevara ha trabajado como animador socio-cultural, monitor de colonias, trabajador social… Llegó a Sant Boi hace años para llevar el casal de Joves de Marianao. Estuvo seis años como Director del Casal de Barri de Camps Blancs y once años en el Casal Barri Ciutat Cooperativa Molí Nou.
No hay duda de que un Casal o centro cívico es un organismo viviente, un ser vivo, un espacio que se desarrolla, que crece, que evoluciona en función del movimiento interno. Hablamos de las Asociaciones y los Talleres que se hacen dentro de los Casals. En el casal de Marianao podemos encontrar actividades como Lenguaje de signos de la Asociación ADISFI. La asociación ARAMIS. El colectivo “Tots som santboians”. Gimnasia para la tercera edad, Baile para la Gent Gran, Normalització Llingüística nos ofrece clases de Catalán. Si os gusta el ajedrez, no importa la edad, acercaros a la escuela de Ajedrez. La asociación “Dones” nos ofrecen clases de Inglés, Manualidades, Pintura, Teatro, Punto de cruz, Relajación, Sevillanas, etc… Podéis aprender Guitarra de la mano de Antonio Morales “Chiclanita”. La Agrupación fotográfica AFOBOI nos ofrece clases de fotografía, concursos, etc…. También hay talleres de Yoga, Tai-txi, Poesía, Danza del vientre, …
Un barrio vivo, es un barrio donde la gente se mueve, donde la gente se preocupa por las cosas que van más allá de las paredes de su casa. Un barrio es la capacidad que tiene la gente para entender y para vivir en lo cotidiano. Si queréis conocer un poco más el barrio de Marianao y a Pepe Guevara, os invito a escuchar esta entrevista.

20 de mayo de 2009

Juan Carlos Pérez "Rojo"

Molts dels jugadors que veiem en els camps de futbol, ha estat un novell en el món del futbol alguna vegada, però segur que el nostre convidat d'avui, va créixer amb una pilota entre els peus. He tingut el gran plaer d'estar en companyia de Juan Carlos Pérez Rojo.
La Vanguardia 1983 Rojo, nou valor Entre les novetats que presenta la plantilla blaugrana per a aquesta temporada figura una cara nova, procedent del Barcelona At. Juan Carlos Pérez Rojo. Ha passat per tots els equips inferiors de l'entitat blaugrana i el seu lloc en l'equip és el davanter extrem, preferentment. Té 23 anys i encara no es creu que pertany al primer equip: «ara el que tinc és molta il·lusió i ganes de treball, però sobretot una il·lusió molt gran». Format a les categories inferiors del FC Barcelona, va destacar com a davanter esquerrà en la selecció espanyola i en el primer equip del FC Barcelona, al que va jugar durant quatre temporades, entre 1983 i 1987. Prova de la seva qualitat és que va ser considerat el segon millor jugador del Mundial sub'20 celebrat el 1979 al Japó, darrere de Diego Armando Maradona. Amb el FC Barcelona va aconseguir proclamar-se campió de la Lliga espanyola de futbol a la temporada 1984-85, amb Terry Venables com a entrenador. A la temporada següent, la 1985-86, va contribuir a que l'equip arribés a la final de la Copa d'Europa, que no va poder guanyar. Al final de la temporada 1986-1987, una greu lesió al genoll el va obligar a abandonar prematurament la pràctica del futbol, ja en el Real Betis. Juan Carlos Pérez Rojo també ha estat molt vinculat al Santboià, i fundador l'any 1991 de la seva escola de futbol en unió de l'actual president Jordi Casals.




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

Muchos de los jugadores que vemos en los campos de futbol, han sido un novato en el mundo del fútbol alguna vez, pero seguro que nuestro invitado de hoy, creció con un balón entre los pies. He tenido el gran placer de estar en compañía de Juan Carlos Pérez Rojo.
La Vanguardia 1983 Rojo, nuevo valor
Entre las novedades que presenta la plantilla azulgrana para esta temporada figura una cara nueva, procedente del Barcelona At. Juan Carlos Pérez Rojo. Ha pasado por todos los equipos inferiores de la entidad azulgrana y su puesto en el equipo es el delantero extremo, preferentemente. Tiene 23 años y todavía no se cree que pertenezca al primer equipo: «ahora lo que tengo es mucha ilusión y ganas de trabajo, pero sobre todo una ilusión muy grande».
Formado en las categorías inferiores del FC Barcelona, destacó como delantero zurdo en la selección española y en el primer equipo del FC Barcelona, en el que jugó durante cuatro temporadas, entre 1983 y 1987. Prueba de su calidad es que fue considerado el segundo mejor jugador del Mundial sub'20 celebrado en 1979 en Japón, detrás de Diego Armando Maradona. Con el FC Barcelona consiguió proclamarse campeón de la Liga española de fútbol en la temporada 1984-85, con Terry Venables como entrenador. En la temporada siguiente, la 1985-86, contribuyó a que el equipo llegase a la final de la Copa de Europa, que no pudo ganar. Al final de la temporada 1986-1987, una grave lesión en la rodilla lo obligó a abandonar prematuramente la práctica del fútbol, ya en el Real Betis.Juan Carlos Pérez Rojo también ha estado muy vinculado al Santboià, siendo fundador en el año 1991 de su escuela de fútbol en unión del actual presidente Jordi Casals.

14 de mayo de 2009

Nu-b

Nu-b neix l'any 2000 després d'un primer contacte musical dels seus components en l'enregistrament de la seva primera demo Soma el 1999. Durant tots aquests anys de treball conjunt han definit la seva proposta musical amb la intenció de poder difondre mitjançant tots els canals al seu abast.
Han actuat en el circuit de sales més importants de Barcelona i voltants (Garatge, Salamandra, La Capsa, KGB) i compartit escenari amb bandes ja conegudes com La Caja de Pandora o Efecte Papallona.
El que em va sorprendre d'aquest grup quan els vaig escoltar per primera vegada, és que són fàcils de sorprendre. La seva música arriba! El juny de l'any 2006 va sortir a la venda el seu primer àlbum, titulat 'Paisatges Sonors', i el 2007 Manu Roda, bateria original de la banda, va haver d'abandonar el grup, entrant en el seu lloc Eloy López. Actualment estan composant nous temes amb l'esperança de poder llançar el seu segon disc a principis del 2010.
He tingut el gran plaer de poder veure i escoltar vídeos d'una actuació del grup. He de reconèixer que em van sorprendre per l'originalitat i també pel enganxós de les cançons. Les seves cançons són fotografies sonores. Amb ellas volen explicar històries visuals, paisatges, atmosferes ... Us recomano que visiteu la seva Myspace per poder escoltar i veure els vídeos. I com no! que no us perdeu cap dels seus concerts!!




Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

http://www.myspace.com/nubpaisajes

Nu-b nace en el año 2000 después de un primer contacto musical de sus componentes en la grabación de su primera demo Soma en 1999. Durante todos estos años de trabajo conjunto han definido su propuesta musical con la intención de poderla difundir mediante todos los canales a su alcance.
Han tocado en el circuito de salas más importantes de Barcelona y alrededores (Garatge, Salamandra, La Capsa, KGB) y compartido escenario con bandas ya conocidas como La Caja de Pandora o Efecto Mariposa.
Lo que me sorprendió de este grupo cuando los oí por primera vez, es que son fáciles de sorprender. Su música llega!!! En junio del año 2006 salió a la venta su primer álbum, titulado 'Paisajes Sonoros'. En el 2007 Manu Rueda, batería original de la banda, tuvo que abandonar el grupo, entrando en su lugar Eloy López. Actualmente están componiendo nuevos temas con la esperanza de poder lanzar su segundo disco a principios del 2010.
He tenido el gran placer de poderlos ver y escuchar un video de una actuación del grupo. Tengo que reconocer que me sorprendieron por la originalidad y también por lo pegadizo de las canciones. Sus canciones son fotografías sonoras. Con ellas quieren explicar historias visuales, paisajes, atmosferas…Os recomiendo que visitéis su Myspace para poder escuchar y ver los vídeos. Y cómo no! que no os perdáis ninguno de sus conciertos!!!!

29 de abril de 2009

Lluis Pérez

Avui anem a parlar amb Lluís Pérez, un magnífic mestre, que momentàniament a aparcat els llibres de text , per dedicar-se a la Regidoria de l'Ajuntament de Sant Boi . Lluis Pérez es 5è tinent d'alcalde, Regidor delegat d'Educació i Civisme de Ajuntament de Sant Boi i President del Consell de barri de Marianao. Lluis Pérez és cap de llista per ICV Sant Boi.
Lluis va néixer a Melilla. Tots els seus estudis els ha cursat a la seva ciutat natal i amb 19 anys ja era mestre. Primer va impartir classes a Melilla i gracies al compromís d’estabilitat va optar a una plaça a la província de Huelva. D’aquesta època te records molts entranyables.
Al any 1981, va aprovar les oposicions i el van destinar a Sant Boi, a l’escola Masallera on a continuïtat fins ara. Lluis Pérez sempre a estat un magnífic mestre i li a agradat el contacte amb el seus alumnes.
El barri com unitat es un complement bàsic com educació. Actualment esta treballant amb un projecte i es precisament utilitzar els barris com element educatiu, de manera que les escoles de sant Boi puguin desplaçar-se a un altre barri per tal de conèixer el seu entorn, però els amfitrions han de ser alumnes de les escoles d’aquell barri.
L’estudi de la Filatèlia es una de les seves grans aficions. L’altre es la tecnologia.
Ha estat tot un plaer que ens hagi acompanyat.





Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

El seu bloc : Quadern Municipal

Hoy vamos a hablar con Luis Pérez, un magnífico profesor, que momentaneamente a aparcado los libros de texto, para dedicarse a la Regiduria del Ayuntamiento de Sant Boi. Lluis Pérez es 5è Teniente de alcalde, Concejal delegado de Educación y Civismo del Ayuntamiento de Sant Boi y Presidente del Consejo de barrio de Marianao. Lluis Pérez es cap de llista por ICV Sant Boi.
Lluis nació en Melilla. Todos sus estudios los ha cursado en su ciudad natal y con 19 años ya era maestro. Primero impartió clases en Melilla y gracias al compromiso de estabilidad optó a una plaza en la provincia de Huelva. De esta época tiene muchos recuerdos entrañables.
En el año 1981, aprobó las oposiciones y lo destinaron a Sant Boi, a la escuela Masallera donde ha estado hasta ahora. Lluis Pérez siempre ha sido un magnífico maestro y le ha gustado el contacto con sus alumnos.
El barrio como unidad es un complemento básico como educación. Actualmente esta trabajando con un proyecto y es precisamente utilizar los barrios como elemento educativo, de manera que las escuelas de Sant Boi puedan desplazarse a otro barrio para conocer su entorno, pero los anfitriones deben ser alumnos de las escuelas de aquel barrio.
El estudio de la Filatelia es una de sus grandes aficiones. Ha sido todo un placer que hayamos estado en su compañia.

19 de abril de 2009

Carlos Cercós

Avui anem a entrar al meravellós món de les webs! Els que naveguem per Internet buscant informació sobre el nostre municipi, podem trobar a la web http://www.ensantboi.com/
"Ensantboi.com", ens ofereix una agenda completíssima sobre exposicions, teatre, presentacions de llibres, activitats esportives, fotògrafs, poetes, realitzadors, activitats infantils pels barris, tertúlies literàries ... Guies de restaurants, hotels, rutes per caminar pels entorns naturals del Baix Llobregat, i un llarg etc. Carlos Cercós és el seu webmaster.
A més de ensantboi.com, és un dels responsables de "Sant Boi Cultura" i el creador de "Sant Boi notícies". Amant del vídeo, és un magnífic realitzador i podem veure alguns dels seus treballs en el seu blog "El missatge". Aquí podreu visionar "Documentals, Videoclips, Curtmetratges ...
Si navegueu per Internet, si sou amants de la cultura, si us agrada mantenir-vos al dia amb les notícies del nostre municipi, si us agrada el món del vídeo, no us perdeu aquesta magnífica entrevista.





Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

Para visitar Ensantboi.com pulsar Aquí
Para visitar Sant Boi Cultura, pulsar Aquí
Para visitar Sant Boi Noticies, pulsar Aquí
Para visitar El mensaje, pulsar Aquí

Hoy vamos a entrar en el maravilloso mundo de las webs! Los que navegamos por internet buscando información sobre nuestro municipio, podemos encontrarla en la web http://www.ensantboi.com/.
“Ensantboi.com”, nos ofrece una agenda completísima sobre exposiciones, teatro, presentaciones de libros, actividades deportivas, fotógrafos, poetas, realizadores, actividades infantiles por los barrios, tertulias literarias… Guías de restaurantes, hoteles, rutas para caminar por los entornos naturales del Baix Llobregat, y un largo etc. Carlos Cercós es su webmasters y he tenido el enorme placer de conocerlo un poco más.Además de ensantboi.com, es uno de los responsables de “En Sant Boi Cultura” y el creador de “Sant Boi noticias”.
Amante del vídeo, es un magnífico realizador y podemos ver algunos de sus trabajos en su blog “El mensaje”. Aquí podréis visionar “Documentales, Videoclips, Cortometrajes…
Si navegáis por internet, si sois amantes de la cultura, si os gusta manteneros al día con las noticias de nuestro municipio, si os gusta el mundo del vídeo, no os perdáis esta magnífica entrevista!

8 de abril de 2009

Pepe Saavedra

He tingut el gran plaer de poder conversar amb una persona molt estimada en Sant Boi, amb Pepe Saavedra. Pepe, sense proposar-s'ho prodiga tendresa, amb la qual fa gala de les seves més sorprenents qualitats (senzillesa i humanisme) en el transcurs del diàleg enriquidor. Així mateix, aflora espiritualitat, professionalisme i una transparència de conviccions que convida a reflexions franques i assenyades sobre les impressions viscudes durant aquests últims anys.
Va néixer a Barcelona, de pares sevillans. La seva infantesa és plena de bons records. La seva vida laboral va començar a la farmàcia del carrer Víctor Balaguer, el propietari del qual era el Sr. Rivera.
Volia dedicar-se a l'ensenyament, però quan va acabar el Diplomat d'ATS, va decidir continuar amb la carrera de medicina. La seva vida professional, sempre ha estat vinculada a l'Hospital de Sant Boi.
Pepe Saavedra, ha mantingut durant molts anys la bandera d'Iniciativa en un llarg recorregut. Durant vuit anys va ser regidor de l'Ajuntament de Sant Boi. Però en les últimes eleccions, decideix no presentar la seva candidatura i torna a l'hospital de Sant Boi a plena dedicació.





Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

He tenido el gran placer de poder conversar con una persona muy querida en Sant Boi, con Pepe Saavedra. Pepe, sin proponérselo derrocha ternura, con la que hace gala de sus más sorprendentes cualidades (sencillez y humanismo) en el transcurso del diálogo enriquecedor. Asimismo, aflora espiritualidad, profesionalismo y una transparencia de convicciones que invita a reflexiones francas y juiciosas acerca de las impresiones vividas durante estos últimos años.
Nació en Barcelona, de padres sevillanos. Su infancia está llena de buenos recuerdos. Su vida laboral comenzó en la farmacia de la calle Víctor Balaguer, cuyo propietario era el Sr. Rivera. Quería dedicarse a la enseñanza, pero cuando acabó el Diplomado de ATS, decidió continuar con la carrera de medicina. Su vida profesional, siempre ha estado vinculado al Hospital de Sant Boi.
Pepe Saavedra, ha mantenido durante muchos años la bandera de Iniciativa en un largo recorrido. Durante ocho años fue concejal del Ajuntament de Sant Boi. Pero en las últimas elecciones, decide no presentar su candidatura y regresa al hospital de Sant Boi a plena dedicación.

1 de abril de 2009

Ana i Toni en las Américas

A vegades navegant per Internet, solem trobar un blog que et enganxa, que fa que no puguis deixar de visitar cada dia. Aquest és el cas del blog dels nostres convidats d'avui. Era un blog un bloc que deia el següent: Ana i Toni en lasAméricas "Benvinguts al nostre blog, del qual farem el nostre diari de viatge, amb el qual podreu acompanyar a aquesta aventura que emprendrem el dia 7 de juny de 2008 i que ens portarà durant gairebé 6 mesos per molts dels racons que desa el continent americà ...
I de la mà d'ells, anem a fer un increïble viatge...
Toni Villa va néixer a l'Hospitalet, i amb dos anys es va venir a viure a Sant Boi. És diplomat en Infermeria i Enginyeria Tècnica. Ana Peinado va néixer a Barcelona, però fins fa dos anys va viure a Cornellà. Igual que Toni, es va diplomar en Infermeria. Un bon dia van decidir emprendre una gran aventura! Per als que hem seguit a través del seu blog, que per cert, va ser una magnífica iniciativa, hem viatjat amb ells per Cuba, Nicaragua, Costa Rica, Bolívia i Perú. El dimecres 11 de Juny de 2008 podem llegir en el seu bloc: DES DE L'HAVANA: Hola a tots, Portem 4 dies aquí i ja anem entenent com funciona aquest país. La zona on estem allotjats és bastant caòtica, el fum i el soroll dels motors arriba fins a l'habitació. La calor és sufocant i la humitat altíssima, per la qual cosa estem tot el dia suant. En aquests pocs dies hem viscut diverses experiències .... No us perdeu aquesta magnífica entrevista, que per cert seguirà en uns dos mesos, ja que en una hora és impossible parlar de tot el que van viure en aquest viatge!





Per escoltar l'entrevista premer en el PLAY

Per visitar el blog d'Ana i Toni : Ana y Toni en las Américas

A veces navegando por internet, solemos encontrar un blog que te engancha, que hace que no puedas dejar de visitarlo cada día. Este es el caso del blog de nuestros invitados de hoy. Era un blog que decía lo siguiente: Ana y Toni en las Américas : “Bienvenidos a nuestro blog, del que haremos nuestro diario de viaje, con el cual podréis acompañarnos a esta aventura que emprenderemos el día 7 de Junio de 2008 y que nos llevará durante casi 6 meses por muchos de los rincones que guarda el continente americano…. Y de la mano de ellos, vamos a hacer un increíble viaje.
Toni Villa nació en L'Hospitalet, y con dos años se vino a vivir a Sant Boi. Es diplomado en Enfermería e Ingeniería Técnica. Ana Peinado nació en Barcelona, pero hasta hace dos años vivió en Cornellá. Al igual que Toni, se diplomó en Enfermería. Un buen día decidieron emprender una gran aventura. Para los que hemos seguido a través de su blog, que por cierto, fue una magnífica iniciativa, hemos viajado con ellos por Cuba, Nicaragua, Costa Rica, Bolivia y Perú. El miércoles 11 de Junio de 2008 podemos leer en su blog: DESDE LA HABANA : Hola a todos,Llevamos 4 días aquí y ya vamos entendiendo como funciona este país. La zona donde estamos alojados es bastante caótica, el humo y el ruido de los motores llega hasta la habitación. El calor es sofocante y la humedad altísima, por lo que estamos todo el dia sudando. En estos pocos días hemos vivido varias experiencias….
No os perdáis esta magnífica entrevista, que por cierto seguirá en unos dos meses, ya que en una hora es imposible conversar de todo lo que vivieron en este viaje!

22 de marzo de 2009

 
En companyia - Programa de entrevistas Paky Lopez Radio Sant Boi